Sortim de l’escola de Garrigàs, al costat del Centre cívic “el balcó de l’Empordà” amb impressionants vistes sobre la plana empordanesa i el Golf de Roses. i travessem el poble pel carrer de l’església, direcció Figueres. Un cop a la GIV-6226, travessem la carretera per anar a trobar l’església de Sant Miquel. Enfilem el camí de Regadius i el camí del Rentador fins a l’encreuament dels Quatre Camins on girem a l’esquerre, direcció Ermadàs, visitem Santa Maria.
Deixem el veïnat enrere per l’antic Camí d’Ermedàs a Vilajoan, sentit sud fent una baixada que ens portarà a una pista més suau, un cop passada la pedra del terme i una mica abans d’arribar a Vilajoan trobarem el pou d’en Josep Sabater Rovira.
Aquest pou es troba obert pel lateral i disposa d’un túnel de 30 metres de llarg amb una llarga xemeneia, és perillós entrar-hi i recomanem no arribar fins al final, quan sortiu poseu la fusta al seu lloc ben calçada, antigament disposava de porta però com tot algú se la va endur.
A l’entrada del Pou trobareu una placa on explica l’història del pou.
Al poble de Vilajoan, on els carrerons que conformen el petit nucli encara conserva el seu aspecte medieval visitarem l’Església de Santa Maria.
Arribem a la Torre Sarrà, un edifici del XIX, a l’arc de la porta d’accés que té la inscripció “ALBERTO FRANCÉS 1877”. En honor del fill de la parella propietària José Francés y Sánchez-Herederoi, i Àurea de Sarrà, «Gran tràgica de la dansa» , que fou enterrada a Arenys, vora la seva finca; a la tomba, l’epitafi diu “Domus Aurea”: “la casa d’Àurea”.
Investiguen aparicions i sons estranys a la casa d’una ballarina catalana a Arenys
La Societat de Fenòmens Paranormals es va desplaçar a la vivenda modernista que va pertànyer a Àurea de Sarrà (1889-1974)
Una casa modernista d’Arenys d’Empordà propietat de la ballarina catalana del segle passat Àurea de Sarrà (1889-1974) ha estat objecte d’una investigació per part de la Societat de Fenòmens Paranormals de Girona després de tenir constància que alguns testimonis relataven que s’hi sentien sons estranys, planys, i altres havien assegurat haver vist una figura fantasmal d’una dona a la planta superior de la vivenda.
La propietat és una casa modernista i un castell que van pertànyer a la ballarina i on visqué amb el seu marit. A la part posterior de la vivenda hi ha la tomba d’Àurea i la seva germana Emília, amb una descripció que diu “Domus Àurea. El castell data del segle XI. La investigació es va centrar a la torre modernista. Segons un membre de la Fundació, es va centrar a la casa on “suposadament han vist la figura d’una persona”. Després de recopilar informació i acompanyats dels professionals van fer diverses investigacions amb els científics i una sensitiva -persona amb especial sensibilitat per contactar amb les entitats- hauria contactat amb una noia vestida d’època amb faccions que coincidiren amb la suposada forma que es veu a la finestra. La tasca va durar onze hores recollint els registres psicofònics. Des de la societat han informat que en psicofonies es van detectar algunes veus i sons. La informació es recopila i s’arxiva per si en un futur pot servir a la comunitat científica encarregada d’estudiar aquests fenòmens.
Una ballarina internacional
Sobre Àurea de Sarrà s’ha escrit molt com a ballarina catalana noucentista. Va debutar al cinema Picarol de Badalona, la ciutat on va néixer, però va acabar mostrant la seva dansa als escenaris d’arreu del món. Anglaterra, Argentina, Grècia o Egipte van ser alguns dels llocs. Sobretot a Grècia obtingué un gran èxit i es relacionà amb personatges il·lustres de l’època. De família culta era una enamorada del món clàssic i en les coreografies dóna vida a heroïnes bíbliques i a deesses de la mitologia. Va tornar a Catalunya, on va cloure la carrera el 1930. Des de 1932 i fins a la seva mort se la va veure poc. S’havia establert a la finca d’Arenys d’Empordà amb el marit on va morir, es creu, sola i arruïnada.
En la retirada de les tropes republicanes, la brigada Líster, va fer grans destrosses a la casa. L’edifici presenta un evident estat d’abandó.
Continuem el recorregut passant pel Castell d’Arenys d’Empordà, l’edifici actualment està abandonat. l’església de Sant Sadurní.
La seva estructura actual pertany als segles XVI-XVII. Té planta rectangular i s’articula al voltant d’un petit pati central. En època contemporània s’ha fet una reforma de la façana.
Annex al Castell trobarem l’església de Sant Sadurní.
http://www.revistadegirona.cat/recursos/2008/0251_034.pdf
Agafarem la Carretera GIV-6226 fins a Arenys d’Empordà, el nom té un clar origen en els arenys (sorrals) del Fluvià. Tornarem a Garrigàs per els camps propers a la carretera.
Teniu el track al Wikiloc de GAS MOUNTAIN i el podeu descarregar amb TRAXAPP (Descarrega fitxers GPX tot amb un, eina per descargar arxius GPX d’Strava™, Google Maps™ y Wikiloc™.)
