/PROJECTE DOUGLAS DC-3 C-47 DAKOTA F-BAXY/

Per una casualitat d’aquelles que no esperes, tens coneixement d’una història perduda en el temps, una història increïble que mereix ser recordada. Ens trobem davant un PDF publicat per en Miquel Serrano, que va reconstruir les circumstàncies de l’accident d’ara fa 69 anys i el seu context històric, a partir de les informacions aparegudes a la premsa i dels testimonis que recorden l’accident de 1950.

(El lloc de l’accident, on, amb molta paciència, es poden veure els pocs vestigis de l’accident que resten avui en dia.)

Veient reflectit en aquest document que el mateix Serrano ha tingut dificultats en la cerca, fem una primera incursió a la zona el 05 de desembre de 2019 per acotar el perímetre, i com no, per buscar una mica. Un cop fet això, sense cap més èxit, esperem a una jornada clau, el 08 de desembre de 2019, aniversari de la catàstrofe, fa 69 anys de l’accident. Ens apropem a la zona en Ruben Cruz, en Javi Galvez i l’Humberto Vila per fer la recerca, a prop de 15 quilòmetres recorreguts per la zona que hem delimitat i no hem trobat ni una sola resta. Definitivament passem al pla B, ens posem en contacte amb en Miquel Serrano, que molt amablement s’ofereix per ajudar-nos. El dilluns 16 de desembre de 2019 ens tornem a apropar, aquest cop sense cap més dificultat que seguir les indicacions d’en Miquel Serrano, arribem al lloc de l’impacte, en una roca, retroba les restes que ell mateix va trobar el 2017, nosaltres comprovem al G.P.S. que ja havíem explorat aquesta zona sense èxit.

Avui ens proposem trobar alguna cosa més, i després d’una estona comencem a trobar noves restes, primer uns petits vidres, seguim amb ferralla, una caixa metàl·lica de fusibles, plàstics, tubs, vidres presumiblement dels parabrises, i fins i tot un tub de gasolina que ha quedat atrapat per la vegetació, … Finalment sorgeix la pregunta, i ara que fem?… Doncs està clar, ho apilonem amb la resta de ferralla, potser en un futur pròxim algú s’interessi per aquestes restes i li doni un destí digne, amb el coneixement de què tant la propietat i els encarregats del P.E.I.N. de l’Albera, ja han mostrat un interès a dignificar l’espai aquest pròxim 2020, quan es celebrarà el 70 aniversari de l’efemèride.

L’ACCIDENT

El 8 de desembre de 1950, es produí l’accident aeri més important de La Jonquera i a la vegada poc conegut. Un avió Douglas DC-3, amb matrícula F-BAXY de la companyia Air Atlas, s’estavellà contra les roques a la zona del Puig Pinyer, sobre el veïnat de Requesens, en provar de passar pel Coll Forcat per tal d’arribar al seu destí, Perpinyà. L’avió procedia d’Orà (Algèria) on havia fet escala després de sortir de Casablanca (Marroc). A més dels sis passatgers, portava un carregament de correspondència, caixes de taronges, i altres mercaderies.

L’accident va passar a les 7 pm. 55, el que va suggerrir en un primer moment que l’avió s’havia desviat o perdut. Posteriorment els supervivents van dir que l’avió tenia algun tipus d’avaria, i que la boira era molt espessa quan l’avió s’acostava a la frontera. L’avió, a causa de l’avaria, pel mal temps o per causes que mai se sabran, s’estavellà al Coll Forcat, al roquisser del Puig Pinyer, doncs aquest anava una mica massa baix i massa a la dreta, encara que quasi ja havia assolit el punt més alt del coll.

(Fotografies de la cua de l’avió i lloc dels fets al 1951, fetes durant una excursió poques setmanes després per Francisco Laporta i Lluís Vila. En direcció nord, es veu parcialment el coll Forcat. Arxiu Particular de Lluís Vila.)

Els pilots i passatgers asseguts davant del bimotor moriren de cop en la topada, i els situats més cap a la cua sortiren disparats, el que originà que quatre dels ocupants salvessin les vides. Tres supervivents pogueren trobar una pista ample al bosc, la seguiren i baixaren fins al veïnat de Requesens, on, abans d’arribar-hi, van ser trobats van ser trobats per camperols i la Guàrdia Civil, ja alertats per endavant, en sentir el soroll de la caiguda i veure la resplendor de les flames doncs l’aparell s’incendià ràpidament. Arribada la patrulla al lloc del sinistre, un quart supervivent, greument ferit, va ser descobert, a més dels cadàvers escampats sobre la neu i les restes de l’avió cremant, que quedà completament destruït. Només es trobà sencera la cua, un bon tros més avall de l’accident.

(Encara podem observar com l’alumini després de l’incendi de l’avió es va fondre quedant a les roques que perduren al lloc del sinistre, igualment vàrem trobar una retaxa amb el color verd de l’avió.)

Supervivents

Jean Hersant, de 23 anys, sergent de la Infanteria Colonial de l’Exèrcit Francès (Cos Marroquí) a Ausde, Marroc, resident a París.
Jean Galban, de 25 anys, membre de la Guàrdia Republicana de Marràqueix, resident a Marràqueix, natural de Lo Vigan (Departament del Gard, Regió del Llenguadoc-Rosselló).
Roland Davy, de 26 anys, agricultor, de Villefranche Rouergue (Departament de l’Avairon, Regió del Migdia-Pirineus).
René Delannoy, de 36 anys, capità de la Legió Estrangera a Oujda (Marroc), natural de Boillent (França).

Víctimes mortals

Magnin (o Magnien), pilot
Bergeon (o Berton), radiotelegrafista
Labonne, mecànic
Jacques Dompgnac Latour, capità de la Legió Estrangera procedent d’Indoxina
Paul Lays, industrial, president de la Cambra de Comerç de la ciutat de Port Lyautey (Kenytra, Marroc)

L’AVIÓ

El Douglas DC-3, era un tipus d’avió que les forces armades de molts països van utilitzar, durant la Segona Guerra Mundial, pel transport de tropes, de càrrega o com a avions infermeria. Se’n van produir unes 11.000 unitats als EUA i, sota llicència, 500 en una versió japonesa i 5000 més en una versió russa. Després de la guerra, milers d’aquests avions van ser reconvertits per al seu ús civil i el DC-3 va ser l’avió estàndard durant molts anys de totes les companyies d’aviació del món. Estava preparat per a 2 pilots de tripulació i tenia una longitud de 19,7 metres, una envergadura de 29 metres, una alçada de 5,16 m, una superfície d’ala de 91,7 m², un pes buit de 7.650 kg i un pes carregat d’11.430 kg que podia arribar a una velocitat màxima de 333 km/h i una autonomia de 2.540 km (amb combustible màxim i 1.590 kg de càrrega).

LA COMPANYIA

En aquell moment el Marroc era colònia de l’estat francès, anomenada Protectorat francès del Marroc, i Algèria estava sota el domini colonial i assimilada a França, situació que no canvià fins al 1956 per al Marroc i fins al 1962 per a Algèria.

Air Atlas Maroc (Compagnie Cherifienne de l’Air) va ser una aerolínia amb seu a Casablanca que operava des del Marroc a Algèria, França i Espanya amb 5 avions tipus Douglas DC-3 i 2 avions tipus Languedocs entre el 1946 i el 1953. L’avió accidentat feia la línia Casablanca-Perpinyà.

(La base de Marrakech amb un dels 5 Douglas DC-3).

En aquest enllaç trobareu els destins, els horaris i les tarifes de l’any 1950 https://www.timetableimages.com/ttimages/at1.htm

ANTECEDENTS

El 13 d’Octubre de 1950 un altre Douglas DC-3 amb matricula F-BAXM de la companyia Air Atlas Marroc va partir de l’aeroport de Casablanca-Nouasseur a les 07:30 amb destinació a Perpinyà amb una parada intermèdia a l’Alger. Poc després de l’enlairament, la tripulació va trobar problemes tècnics i el va informar que estava tornant a Casablanca. En l’aproximació final, l’avió es va detenir i es va estavellar en flames a 500 metres del llindar de la pista. Els tres membres de la tripulació i un passatger van morir, mentre que altres tres passatgers van resultar greument ferits. L’avió va ser destruït per un incendi posterior a un accident.

https://www.baaa-acro.com/crash/crash-douglas-c-47a-90-dl-casablanca-4-killed

ELS ALTRES DC-3 D’AIR ATLAS MAROC

Posteriorment a l’accident, el 1953 va ser fundada Air Atlas Maroc a partir de la fusió de d’Air Atlas i Air Maroc, aquest és el link on trobarem la resta de DC-3 de la companyia original Air Atlas: http://aerobernie.bplaced.net/CCTA.html (Només apareixen els avions que van ser utilitzats per CCTA entre 1953-1957), lògicament el DC-3 F-BAXY i el DC-3 F-BAXM ja no surten a la llista:

F-BAXE Douglas C-47A-DK (1957 re-reg. CN-CCJ w/o 14.11.58 Tanger).
F-BAXF Douglas C-47A-DK (1957 re-reg. CN-CCI).
F-BAXJ Douglas C-47A-DK.

F-OABV Douglas C-47-DL (1953 re-reg. F-DAAZ, 1957 re-reg. CN-CCK).
F-BEFA Douglas C-47A-DL (1957 re-reg. CN-CCL)

Aquest últim lliurat a l’USAF com 42-24211 a l’agost de 1943. Va volar el dia D per deixar el 508 Regiment d’Infanteria Paracaigudista DZ “N” Picauville “Mission Boston”.

Registrat en F-BEFA Algerienne De Transports Aeriens al juny de 1948. Transferit a Aigle Azur Maroc al març de 1950. A Air Atlas a l’abril de 1951. A Royal Air Maroc com CN-CCL al juny de 1957. A AF marroc a 20669 d’abril de 1968. Es va convertir en N54607 al juliol de 1978. després a G-BPMP al febrer de 1989. a Air Atlantique el 1992 per recanvis. Es va desfer uns anys més tard, i la secció de davant es va vendre a Luchtvaart Hobby Shop, Països Baixos, al novembre de 1997.

(Els Douglas C-47-DL F-BEFA (a l’esquerre) i F-OABV (a la dreta), segurament vaen ser els substituts dels accidentats F-BAXY i F-BAXM).

ALTRES DOUGLAS DC-3 F-BAX*

Un DC-3 d’Air France, matrícula F-BAXD el 4 de setembre de 1946 després de l’enlairament, no va aconseguir guanyar alçada, i es va estavellar contra el sostre d’una fàbrica situada a Le Blanc-Mesnil. Set ocupants (un membre de la tripulació i sis passatgers) van ser rescatats mentre que altres 19 ocupants van morir. També va morir una persona a terra. Sembla que ambdós motors no estaven desenvolupant tota la seva potència durant l’enlairament, fent que l’aeronau no tingués una velocitat i una potència suficients per guanyar altitud. Malauradament, les investigacions no van poder determinar la causa exacta de la falta de poder. https://www.baaa-acro.com/crash/crash-douglas-dc-3d-paris-le-bourget-20-killed
Un altre DC-3 d’Air France, amb matrícula F-BAXQ, l’1 de febrer de 1947 va sortir de l’aeroport de Bordeus-Mérignac a les 13:30. La tripulació va començar el descens a l’aeroport de Lisboa en condicions climàtiques adverses amb núvols baixos i boira. Mentre s’aproximava, l’avió va colpejar el vessant de la Muntanya Peninha ubicat a la Serralada de Sintra, a uns 30 km a de l’aeroport. L’avió va ser destruït per les forces d’impacte i un incendi posterior al xoc i les restes trobades a uns 15 metres sota el cim. Un passatger va resultar greument ferit mentre que altres 19 ocupants van morir. Sembla que el sistema de guia de ràdio a l’aeroport de Lisboa va fallar durant uns 15 minuts mentre la tripulació s’acostava a la ciutat. En aquest moment, la visibilitat es va reduir a causa de les condicions de boira i la tripulació no va poder ubicar la seva posició amb certesa. A causa de la poca visibilitat i la falta d’assistència en terra, la tripulació no es va adonar que la seva altitud era insuficient. https://www.baaa-acro.com/crash/crash-douglas-dc-3c-sic3g-near-lisbon-19-killed

PREMSA

RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert).

https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/335778

Revista L’Esquerda-Info Jonquera .cat, número 148

https://www.infojonquera.cat/documents/infojonquera/revistes/e-7.pdf

Publicat al Butlletí ACEJ Núm. 10 – 1982 i L’Esquerda de la Bastida núm. 1 – 1994

AHG (Arxiu Històric de Girona).

AHG170-231-T2-29122. Expedient sobre l’accident aeri de la companyia Air Atlas en el vol Casablanca-Perpinyà, al coll Forcat, prop de Requesens, (terme municipal de la Jonquera), el dia 8 de desembre de 1950.

Diari Le Monde (París, 10.12.1950).

https://www.lemonde.fr/archives/article/1950/12/11/cinq-morts-quatre-survivants_2055909_1819218.html

Diari La Vanguardia Española (Barcelona,10.12.1950).

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1950/11/29/pagina-5/32815635/pdf.html?search=accidente

Diari ABC (Madrid, 10.12.1950).

http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1950/12/10/026.html

Diari ABC (Sevilla, 9.12.1950).

http://hemeroteca.sevilla.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/1950/12/09/018.html

Diari L’Indépendant des Pyrénées-Orientales (Perpinyà, 9-13.12.1950)

Diari Los Sitios – Diario de Gerona (Girona, 9 i 10.12.1950).

Setmanari Ampurdán. Semanario comarcal de F.E.T. y de las J.O.N.S. (Figueres, 13.12.1950).
Setmanari Vida Parroquial. Órgano de Acción Católica Ampurdanesa, núm. 642 (Figueres, 15.12.1950).
Diari Sud Ouest (Bordeus, 9.12.1950).