Amb aquest especial Salt del Fitó, us presentem tres recorreguts diferents: el clàssic, i dos que surten des de la població de la Jonquera. Aquests dos nous recorreguts són molt similars l’un de l’altre, però un inclou l’opció de visitar el castell visigòtic de l’Esquerda de la Bastida i el castell de Rocabertí.
EL CLÀSSIC:
Iniciem el recorregut a l’aparcament situat sota la depuradora del Portús, just després de passar l’A7. Seguirem pel camí del Mas Rius i continuarem pel sender que ens porta fins al Fitó. En aquest punt, abandonarem el recorregut principal per baixar fins al Fitonell. Hem de ser molt prudents en aquest tram, ja que en funció de l’època de l’any, potser no podrem accedir-hi. A més, una part del sender està ferrada, així que cal molta atenció. El Fitonell és una cascada menor que el Fitó, amb una caiguda de 20 metres, però l’entorn és molt salvatge. Un cop allà, desfarem el camí i reprendrem el sender fins al Salt del Fitó, la cascada d’aigua més alta de tot el Pirineu oriental, amb una caiguda vertical de 59 metres. Cal tenir especial cura al pont penjat que dona accés al salt. Finalment, desfareu el camí fins al Portús.
RECORREGUTS DES DE LA JONQUERA:
Iniciem la ruta des de la Jonquera, seguint la pista que ens porta al Mas Brugat, un mas modernista construït sobre una roca. Malauradament, a prop d’aquest, es troba la pedrera del mateix nom, una gran explotació de 13 hectàrees que inclou una planta de tractament de roca granítica de 9.000 metres quadrats, situada a tan sols 500 metres del PEIN de l’Albera. Continuem fins arribar a la desviació senyalitzada del corriol del Roc Lluent, que ens guia fins a l’església de Sant Pere del Pla de l’Arca, situada a la conca més alta del Llobregat d’Empordà. Aquesta església, de nau única, presentava un absis amb planta de ferradura. L’entorn de l’església ha patit greus danys a causa del vent i dels incendis forestals, especialment els ocorreguts els anys 1986 i 2012. Un cop arribats, enllacem amb el corriol que ens porta fins a la tartera del Salt del Fitó, que haurem de baixar i tornar a pujar pel mateix camí per retornar a Sant Pere del Pla de l’Arca. En aquest punt triem quina de les dues rutes ens convé més, podem tornar pel mateix camí o anar a visitar els castells.
RECORREGUT QUE INCLOU ELS CASTELLS
Un cop passem Sant Pere del Pla de l’Arca anem direcció el coll dels fangassos, i just després de passar la font del Vesc, seguim la pista que recorre la carena de la Serra del Caze fins a enllaçar amb el G.R. 11. Avancem en direcció a Santa Llúcia fins arribar al punt on deixem el GR per seguir les marques grogues, que ara ens condueixen en un descens. Ens desviem uns metres per descobrir les restes d’un mur construït sobre la roca, conegut com l’Esquerda de la Bastida, identificat com un possible castell visigot. La baixada es torna més pronunciada fins que arribem als peus del Castell de Rocabertí, situat al cim d’un gran promontori rocós. Ascendim fins al cim travessant una petita portalada, on podem contemplar diverses restes d’edificacions. Tot indica que aquest indret podria haver estat utilitzat com una fortalesa inexpugnable per un destacament de soldats. Les vistes des de dalt són impressionants i ofereixen un excel·lent control visual del territori. Després, reprenem la baixada en ziga-zagues per un camí encantador que serpenteja entre el bosc. En arribar al mas Brugat, enllacem amb una pista ampla que ens guia fins a La Jonquera, on concloem la ruta.
La llegenda:La llegenda de la Cabra d’Or, diu que el castell de Rocabertí i la seva guarnició militar feia dies que es trobaven assetjats pels sarraïns. Els queviures al castell començaven a escassejar. Els assetjadors tenien encerclat el castell a certa distància, com a mesura de prudència destinada a evitar ensurts. Sembla que davant del panorama del setge, algun dels assetjats va tenir una idea per desconcertar o enganyar a l’enemic: quan ja només els quedava una cabra, a punt de sacrificar, van decidir engreixar-la i llançar-la per la cinglera de Rocabertí. La cabra devia acabar desbudellada al mateix campament dels sarraïns, els quals en veure el luxe amb què es permetien engreixar els animals del castell van entendre que a dins el fort encara hi devia haver menjar per dies, per tant, capacitat de resistència que aniria per llarg. Amb aquest panorama el millor seria doncs abandonar el setge i tornar cap a casa. Per celebrar aquest esdeveniment, els assetjats van decidir fer una reproducció d’or de la cabra i enterrar-la en algun punt del castell. A partir d’aquesta llegenda, que com totes deu tenir una part verídica i una altra fantasiosa, amb més o menys intensitat encara la sentim explicar als avis de la Jonquera que asseguren que la cabra encara hi és perquè ningú no l’ha trobat mai.
