Especial Manel de Sant Martí

l’estiu entorn de les dues fonts, entre els quals dues sequoies enormes i únics a les Alberes, un a la vora de cada font, foren plantats per en Manel Costa que els va pagar amb els seus propis diners. Un cop deixem Sant Martí de l‘Albera agafem el còrrec dels Empordanesos direcció al coll de l’Ullat un sender de gran bellesa i molt ben senyalitzat.

Arribem al coll de l’Ullat, on en Manel Costa va construir una pica, taula i seients de granit, escrits a dreta i esquerra. Amb una frase en francès » ici les douaniers trouvent souvent ce qu’ils cherchent», que evoca la imprescindible presència de duaners i contrabandistes pels contorns. Diuen que  va pagar vuit homes per tal de transportar la gran pedra de la taula descoberta en la muntanya de Sureda. A aquella magnífica deu li va donar el nom de Reina de les Fonts.

Ascendim pel camí del coll de Pou  direcció el cim, passant abans pel «Faig Ajagut«, un dels sis arbres monumentals de La Jonquera, entre el cim del Puigneulós i el Roc dels tres Termes, tocant la carena, un faig modulat per la tramuntana.

Arribem per fi al pic del Puig Neulós on hi ha un monument piramidal, fet de pedres de la zona, la Torre d’en Manel. L’original fou construïda per en Manel  Costa a finals del segle XIX,  feia 4 m d’alt i 1,50 a cada cara de la base quadrada, i al voltant de la piràmide s’enfilava una escala feta de pedres planes sortints que permetia pujar fins al cim. Al sòcol hi havia la inscripció Manel 1886 Neulus 1257 m, i un cor de marbre la decorava, però fou derruïda degut a la instal·lació de l’estació de comunicacions. Més tard va estar restituïda de qualsevol manera. Iniciem el descens per uns corriols molt ràpids, tot i que un cop passat el Puig de les Colladetes i quan més ens apropem al Coll Forcat més brut i perdedor es torna.

Continuem  baixant pel camí del Coll Forcat  on, entre els anys 1862 i 1863 en Manel Costa va esculpir una pica en una gran llosa de granit i unes altres per a servir de taula i de seients, gravant el seu nom amb alguns altres escrits com «Aquí hi fa de bon estar per menjar beure i fumar» o bé « Assenteu-vos aquí que la pujada cansa» en les penyes que vorejaven l’indret. Ara es coneix com la Font d’en Manel. Acabem el sender fins estar de nou a Sant Martí de l’Albera. En record de Manel Costa, un precursor local de l’ecologisme.