Descobrir nous paratges, conèixer racons històrics i gaudir de la natura tot fent salut és el que vam fer diumenge passat una vintena de persones, que acompanyats per la tramuntana, ens vam endinsar al cor de l’Empordà de la mà de l’Associació GAS MOUNTAIN.
A les 9.30 ens vam trobar tota la colla al peu de la pista forestal que s’enfila cap a les ruïnes del Castell de Mont-Roig. Allà començava una divertida excursió tot gaudint d’explicacions i paisatge.
El camí s’enfilava fort entre alzines i garrigues, i abans d’arribar al castell, ens vam aturar un moment per recuperar les pulsacions després de la pujada i desviar-nos del nostre recorregut i agafar un petit corriol que ens va portar fins a l’entrada de dos búnquers que van fer les delícies dels més petits, quan es van endinsar pel passadís fins a arribar als nius de metralladora.
.
.
Tornem a la pista principal i al cap de poca estona de caminar arribem al Castell de Mont-Roig; una fortificació que data del 1070 i que va ser un dels escenaris de la Batalla del Roure, emmarcada dins la Guerra Gran contra les tropes franceses l’any 1794.
Després de visitar les poques restes que ens queden d’aquest Castell, algun mur i un tall de muralla emmerletada, vam endinsar-nos a les entranyes de la terra per un passadís excavat entre les roques i el subsòl, que travessa el turó on s’enlaira aquesta fortificació. Una experiència molt divertida que ens va obligar a arrossegar-nos per terra amb la llum d’un frontal fins a trobar de nou la sortida del túnel.
.
.
Arribem al següent punt que marcava la nostra ruta però abans aprofitem per menjar-nos un entrepà tot escoltant les explicacions històriques de la Batalla del Roure, ja que just en aquest enclavament es troba una placa commemorativa de la mort del general Jacques Dugommier, el comandant de les tropes franceses, mort en aquesta mateixa batalla. Després visitem el Búnquer de l’observatori 1 de divisió de la Línia P; un búnquer de grans dimensions que tenia com a objectiu el control de tot l’Alt Empordà gràcies a una estratègica situació que li permetia albirar totes les entrades i principals rutes d’accés.
De camí de tornada vam aprofitar per visitar les 3 entrades d’un refugi de tropes, no ens hi vam poder endinsar, perquè estan parcialment tapiades i molt embardissades.
Un passeig per les nostres contrades que ens ha permès conèixer camins, història i fer amics.
.
Volem agrair la participació de tots els presents i els que han fet possible muntar aquesta ruta, i especialment a l’Adrià Buxeda per trobar un refugi que desconeixíem, a l’Àngels Teixidor pel seu text i a la Dolors Puntunet per les seves magnífiques fotografies. Fins a la propera sortida.
