Aquesta Ć©s la història dāen VĆctor, un ciutadĆ equatoriĆ que va viatjar a Europa el 1996 per descobrir les seves arrels.
Per seguir el fil dāaquesta història cal partir dāun missatge escrit a mĆ que encara perviu en una carta vella i esquinƧada: Ā«Esta mochila, papeles sin uso y una poca ropa, es parte de mi equipaje. Soy sudamericano, de Ecuador, he venido a buscar mis raĆces en EspaƱa, llego hoy viernes 18 de octubre de 1996. Espero que respetĆ©is este āescondrijoā temporal porque voy a regresar para recoger mi mochila antes de regresar a nuestro paĆsĀ». La missiva la va signar un tal VĆctor ara fa gairebĆ© trenta anys, tot i que nomĆ©s Ć©s un dels elements dāaquest relat.
Però anem per parts, perquĆØ una cosa Ć©s lāembrió dāuna història i una altra, prou diferent, la raó que lāempeny a ser explicada. El motiu de la seva difusió el situem a les darreres cuejades primaverals dāaquest 2023, el 12 de juny, quan en Marc i lāHumberto, de lāentitat excursionista Gas Mountain, van topar-se amb la seva troballa mĆ©s especial. A la sortida dāaigua dāun antic molĆ fariner del terme de Biure, una construcció oblidada per la toponĆmia i annexa al pont vell de Capmany, van descobrir la motxilla citada a la carta. No va ser senzill: lāobjecte estava ocult en un petit espai on anys enrere rutllava el mecanisme de la mola del molĆ. Lāequipatge es trobava entaforat, lluny de la vista dels mĆ©s encuriosits i malmĆØs per la humitat, la pols i el pas inexorable del rellotge. Aleshores, un pensament visceral els va rondar pel cap a lāinstant: i si aquell indret recòndit era un punt de contraban i la descoberta que havien fet el pròxim encĆ rrec? Amb el neguit al cos van treure la motxilla a lāexterior, la van obrir i van respirar alleugerits, tambĆ© desconcertats: no hi havia mercaderies sospitoses, però sĆ un autĆØntic trencaclosques dāhipòtesis i conjectures.
NOMS I COGNOMS.Ā Un document dāidentitat dins dāuna cartera esclaria part dels enigmes. El carnet posava cara i nom a un protagonista, Victor Eugenio Villa Alvarado, que llevat dāun gir de guió improbable Ć©s lāautor de la carta escrita el 1996 i el propietari de la motxilla. No era lāĆŗnica referĆØncia personal en aquesta direcció. TambĆ© hi havia unes targetes de visita de lāempresa Duraflex del Ecuador S.A., una fĆ brica de Ā«colchones, espuma y mueblesĀ» amb seu a Quito i on en VĆctor es desenvolupava com a executiu de vendes, aixĆ com diversos xecs: la majoria en blanc, però un dels quals signat presumptament per ell i amb un import de dos milions de sucres, la moneda oficial de lāEquador abans de lāentrada del dòlar estatunidenc a principis del milĀ·lenni āla conversió, avui, seria dāuns 70 eurosā.
Dāaquell equipatge extraviat seān van obtenir dues identitats mĆ©s. Hi havia la fotocòpia del DNI del tambĆ© equatoriĆ Raul Ivan Jouve Baquero, un Ćtem que tenia relació directa amb la còpia dāun estudi genealògic de la famĆlia JouvĆ© āen anglĆØs, concretava un origen concĆs del cognom: FranƧaā i una carta teclejada amb mĆ quina dāescriure i datada del desembre de 1991 amb una tal Nancy com a remitent i el pare dāella com a destinatari: la noia li adjuntava lāestudi familiar i li especificava que la investigació naixia de la voluntat dāuna tercera persona, en Jeffrey āĀ«En junio del presente aƱo Jeffrey pidió una investigacion del apellido de la familiaĀ»ā.
Pel que fa a lāaltre nom que va sobresortir entre la pols, aquest va ser el de lāHugo, resident a Quito com en VĆctor i en Raul Ivan. Apareix en una altra carta, esgrogueĆÆda i esparracada, però que deixa anar un rastre sòlid: lāha de rebre en Patrick, que viu a ParĆs, i confirma el viatge dāen VĆctor per conĆØixer les seves arrels āĀ«Apro(…)Ā el viaje de VĆctor, un amigo queĀ (…),Ā con el que tomamos unosĀ (…)Ā en mi casa. Ćl estĆ” viajandoĀ (…)Ā y cómo piensa pasar por ParĆs leĀ (…)Ā esta carta para queĀ (…)Ā hiciera llegarĀ», escrivia lāHugoā.
HAMBURG, GINEBRA, PARĆS.Ā En VĆctor va deixar les pertinences a lāantic molĆ fariner amb la carta dirigida a en Patrick a lāinterior, i això faria suposar que el seu itinerari encara havia dāenfilar-se massĆs de lāAlbera amunt. Però un conjunt dāindicis fan virar el rumb cap a un altre costat.
De dins la motxilla tambĆ© en va sortir un petit peluix de colors desgastats, però les corregudes del temps encara no nāhan desdibuixat lāetiqueta, on llueix la paraula Hamburg. Que aquella aventura, lāany 1996, decidĆs emprendreās des del centre dāEuropa i, dāallĆ , resseguir quilòmetres cap a Catalunya, agafa forƧa. No nomĆ©s per la joguina de vellut de llana āunĀ souvenirĀ alemany?ā, sinó tambĆ© per una postal de la ciutat suĆÆssa de Ginebra o per un parell de diccionaris que fan de pont entre el castellĆ i el francĆØs i lāitaliĆ , la qual cosa reafirmen la voluntat del viatger per trepitjar aquesta part del continent a la recerca de les veritats de la seva nissaga.
SĆ, en VĆctor va anar fent camĆ. I va travessar FranƧa. Ens ho detallen els objectes, que són un testimoni mut, però concloent. Per exemple, lāhome, que llavors tenia 36 anys, aprofitava una bossa de plĆ stic del diari Le Monde per guardar diversos objectes de lāequipatge, la majoria de carĆ cter higiĆØnic, o va visitar el Centre Culturel EuropĆ©en, ubicat al municipi de Trets, dins del departament de les Boques del Roine, tal com fa palĆØs un fulletó. I el mĆ©s rellevant: entre la paperassa tambĆ© emergeixen rastres relacionats amb ParĆs, com ara una postal del Louvre o un plĆ nol per no perdreās utilitzant el metro o els busos de la capital francesa. La pregunta Ć©s òbvia: no va poder trobar en Patrick i lliurar-li la carta de lāHugo, doncs?
Fos com fos, el següent pas era arribar a Catalunya. Ens ho tornen a precisar les pistes, en aquest cas dues peces Ā de cartró que, si sāuneixen, destapen el fragment āLONAā. Lāopció mĆ©s ferma, aquĆ, Ć©s que en VĆctor volia arribar a Barcelona amb un mĆØtode de transport concĆs: lāautoestop.
En Marc Osuna (esquerra), de Gas Mountain, i en Joan Cos, amb la motxilla al mig // Foto: Jordi Nierga
LA INVESTIGACIĆ.Ā Molts dels misteris es podrien haver resolt amb imatges. A la part superior de la motxilla, dins dāun compartiment, hi havia una cĆ mera analògica. Des de Gas Mountain han intentat rescatar les instantĆ nies que en el seu dia es van preservar dins del carret, però els anys, i sobretot les condicions de la sortida dāaigua del molĆ āun racó amb molta humitat i a vegades inundat per les plugesā, han impossibilitat el revelatge: no nomĆ©s el lògic, el de les fotografies, sinó el dāuna part cabdal per comprendre i relligar la història.
Ara bĆ©, la investigació va persistir. En Marc i lāHumberto van publicar la descoberta a les xarxes socials, i un dels seus seguidors, en Joan Cos, enginyer jubilat de Figueres, va contactar-hi per donar-los un cop de mĆ a lāhora de gestionar aquell context tan enigmĆ tic. AcĆØrrim seguidor de les aventures detectivesques, en Joan va enviar incomptables correus electrònics a possibles fonts dāinformació, però el silenci va ser una constant. Ho va ser fins al passat 4 de juliol, quan lāoficina del Consolat Ā de lāEquador a Barcelona va respondre la seva petició amb un missatge sobri, tambĆ© definitiu: en VĆctor va morir ara fa vuit anys, el juliol de 2015.
La mort acostuma a certificar el final de moltes coses, Ć©s clar, però tambĆ© esdevĆ© la finestra que sāesbatana per gaudir dāun paisatge dominat pel vaivĆ© de la memòria i els records. Ćs per això que, a partir dāaquĆ, en Joan, en Marc, lāHumberto i qui signa aquestes lĆnies han iniciat una tasca per retornar la motxilla a la famĆlia āsi existeixā del protagonista. De moment, el silenci Ć©s eixordador: ni el consolat ni lāambaixada posen facilitats, aferrant-se a la privacitat de les dades dels seus ciutadans; els contactes emesos amb possibles familiars dāen VĆctor, però tambĆ© dāen Raul Ivan Jouve, qui presumiblement tenia algun vincle amb ell, no han donat fruits; i altres vies dāindagació, com ara un parell de comissaries policials de Quito, el Ministerio de Relaciones Exteriores y Movilidad Humana del paĆs sud-americĆ o la mateixa empresa on treballava āDuraflex del Ecuador S.A., encara en actiuā, han resultat infructuoses. Fins ara, doncs, són missatges als llimbs, però qualsevol dia poden bategar i permetre que el bocĆ dāuna vida, tambĆ© dāuna mort, retorni als orĆgens desprĆ©s dāun llarg viatge.
Jordi Nierga.