A la portada Chateau d’Aubiry (1893).
La família Bardou està especialitzada en la fabricació de paper de fumar. El seu fundador és Jean Bardou, exforner originari d’Ille–sur–Têt i el seu fill, Pierre Bardou, creen el famós paper «JOB» el 1845. La fàbrica ubicada a la rue Émile Zola, davant de l’Hôtel Pams va ser fundada el 1858. L’altre fill del fundador, Joseph Bardou, també va començar a fabricar paper de fumar el 1849 sota la marca Le Nil.
Hôtel Pams / Fábrica JOB
Pierre Bardou va tenir tres fills i va encarregar a l’elegant arquitecte danès Viggo Dorph-Petersen que dissenyés tres castells, un per a cadascun:
Pel seu fill Justin Bardou, el Chateau d’Aubiry a les vinyes als afores de Ceret. Rica en adorns de la Belle Époque, amb tres enormes hivernacles al terreny, encara domina el paisatge. Allà es van allotjar les obres evacuades per la República espanyola des de la Mina Canta (la Vajol), el Castell de Sant Ferran, Castell de Peralada, Mas Can Perxés d’Agullana i el Mas Can Descalç de Darnius, entrat a França pel Pertús a camions, passant posteriorment pel Boulou i Ceret. El 14 de febrer de 1939 les obres es van carregar a l’estació de tren de Ceret direcció Ginebra. El castell va passar de generació en generació de la família Bardou fins al 1973, quan va ser comprat per un industrial que encara el conservava a principis del segle XXI.
Mina Canta / Antiga estació de Ceret
Per a la seva filla Camille Bardou va construir el castell Charles Ducup de St. Paul a Perpinyà. Camille Bardou al seu torn es va casar amb un tinent coronel d’artilleria Charles Ducup de St. Paul, que va donar nom al castell i està enterrat al cementiri de Sant Martí, el bust que adorna la seva tomba també està catalogat com a Monument Històric. Quan Camille Bardou va morir el 1934, es va vendre el castell a l’Església catòlica. Aquest castell no es pot visitar, però qualsevol persona amb un fort vincle amb el cristianisme podrà visitar-lo almenys una vegada a la seva vida per qualsevol motiu.
xx
Castell Charles Ducup de St Paul / Monument Charles Ducup
La seva filla Jeanne Bardou es va casar amb Jules Pams, advocat, regidor i més tard ministre d’Agricultura i Interior. Per a ells, va fer construir el Chateau de Valmy a les altures d’Argelers. Després de la mort de Pierre Bardou el 1892, Jeanne, que era la filla menor, heretaria l’Hôtel Pams. Jeanne Bardou, va morir el 1916. El 1918 Jules Pams es va tornar a casar amb Marguerite Holtzer. Jules Pams va morir el 1930. El 1946, Marguerite Holtzer va vendre l’edifici a la ciutat de Perpignan i Valmy a Victor Peix, que, provinent d’una família modesta, s’havia fet càrrec de la destil·leria on treballava el seu pare i la va desenvolupar de manera brillant. Aquest últim va ampliar la vinya i va crear les marques Valmy i Valmya. Després de la mort de Victor Peix el 1952, la seva vídua Jeanne va agafar les regnes de la finca i va continuar comercialitzant els seus vins dolços naturals Valmya. La propietat vinícola va continuar vivint les seves hores de glòria i notorietat i es va mantenir pròspera fins al 1980. Comença el llarg declivi de Valmy, s’instal·la el guaret, els cellers es tanquen durant quinze anys. El 1997, Bernard Carbonnell, net de Victor Peix, després d’haver triomfat brillantment al sector immobiliari, va decidir reviure Valmy i va decidir emprendre la restauració de la casa familiar. Posteriorment, Valmy reneix del seu negoci de vins i actualment ofereix als clients l’oportunitat d’allotjar-se al castell a través de cinc magnífiques habitacions.
Hôtel Pams / Valmy
Curiositats:
Museu d’art de Collioure.
El museu de Collioure es troba a la Villa Pams, bonica residència d’estiu burgesa que va ser propietat del senador Gaston Pams, nebot de Jules Pams, té un parc de quatre hectàrees que ofereix una de les vistes més belles de la badia de Collioure.
Villa Pams, Museu d’arte / La Gloriette
Cementiri de Portvendres.
L’altre fill del fundador Jean Bardou, Joseph Bardou, també va començar a fabricar paper de fumar el 1849 sota la marca Le Nil. Primer a la rue Mailly, després des de 1884 a l’avenue de la Gare. Joseph Bardou va morir el 1884 deixant els seus dos fills Eugène i Léon (1851-1899) a càrrec del negoci familiar.
La Casa Bardou (1886) / Fàbrica Le Nil
Aquesta bonica mansió, que es divideix avui en 8 apartaments, va ser dissenyada per l’arquitecte de Tolosa Frédéric Delor de Masbou, ubicada al n° 14 avenue du Général de Gaulle, i va ser construïda pels germans Eugène i Léon Bardou. Es va completar el 1886, just al costat de la famosa fàbrica de paper per a cigarrets Le Nil construïda pel seu pare Joseph Bardou el 1884. El local es va ampliar a la rue d’Alger el 1909. El 1897 es va construir un altre edifici per allotjar els acumuladors elèctrics.
El 4 d’abril del 1899 al voltant de les 8 am, un drama horrible va pertorbar la tranquil·litat del districte de Gare.
Aquell matí, a la luxosa mansió dels germans Bardou, els trets van cridar sobtadament l’atenció dels treballadors de la fàbrica. Davant la mansió, els servents van descobrir els cossos ensangonats de l’esposa d’Eugène Bardou i el del seu cunyat, Léon Bardou… La primera, la templa perforada, el segon, el crani perforat!
Léon Bardou acaba de disparar a la seva cunyada Francine de tornada de la missa i ha tornat la seva arma contra ell. L’homicidi i el suïcidi s’atribueixen llavors a l’estat mental pertorbat de Léon Bardou.
Eugène Bardou va ser alcalde de Perpinyà de 1894 a 1896 (regidor municipal el 1888, tinent d’alcalde el 1892). Va fer construir un castell inusual als afores d’Elne. En forma de creu grega, coronada per una cúpula de vidre, es va conèixer com a Chateau d’en Bardou i allà es van celebrar moltes festes familiars Bardou. Els agricultors d’hortalisses que el van comprar després de la mort d’Eugène Bardou el van llogar a Elizabeth Eidenbenz de 1939 a 1944, any que va ser tancat per la Gestapo. Va ser la nena suïssa inspirada i inspiradora que, amb el seu equip de joves infermeres, va rescatar dones embarassades dels camps de Retirada d’Algers, Perpinyà i Rivesaltes i va salvar la vida de gairebé 600 nadons. La resta de l’edifici està dedicada a Elizabeth Eidenbenz i el record del miracle humanitari que va fer dins dels seus murs. Al principi abans de la guerra, la maternitat es va instal·lar en un edifici de Brouilla, el Château de Pourteils, que de seguida es va quedar petit per acollir els refugiats espanyols. Després es va haver de traslladar a Elne.
Maternitar d’Elne, Chateau d’en Bardou / Maternitat de Brouilla, Château de Pourteils
Eugène Bardou va morir el 21 de juny de 1927. Com que havia perdut els seus dos fills durant la 1a guerra mundial, no només la seva línia va acabar amb ell, sinó també la «Société anonyme des papier à cigarrets Le Nil«, que va tancar les portes aquest mateix any 1927.
Cal assenyalar que al número 34 de l’avenue du Général de Gaulle, just a la cantonada de la rue Paul Massot, trobarem l’Hôtel Royal Roussillon (1945) (edifici Bosch Montana) dissenyat per Férid Muchir (el 1945 i 1956). Abans de la seva construcció, aquest espai albergava «Le Grand Dépôt de Céramiques» que va ser destruït arran d’un incendi. Actualment, no existeix l’hotel, però és interessant saber que durant la Segona Guerra Mundial, l’Hotel Royal Roussillon va ser requisat i va ser seu de la policia alemanya fins al 19 de setembre de 1944 (el dia abans de l’alliberament de Perpinyà).
Hôtel Royal Roussillon / Estació de Perpinyà
Republic Technologies va comprar els drets del nom comercial el 2005 assegurant la fabricació contínua de papers per a cigarrets JOB.
