JOB

Picture of Humberto Vila Conte

Humberto Vila Conte

selecciona
Alt EmpordĆ 
Girona

A la portada Chateau d’Aubiry (1893).Ā 

La famĆ­lia Bardou estĆ  especialitzada en la fabricació de paper de fumar. El seu fundador Ć©sĀ JeanĀ Bardou,Ā exfornerĀ originari d’IllesurTĆŖtĀ i el seu fill, Pierre Bardou, creen el famós paper Ā«JOBĀ» el 1845. La fĆ brica ubicada a laĀ rue ÉmileĀ Zola, davant de l’HĆ“telĀ Pams va ser fundada el 1858. L’altre fill del fundador,Ā JosephĀ Bardou, tambĆ© va comenƧar a fabricar paper de fumar el 1849 sota la marcaĀ LeĀ Nil.

HƓtel Pams / FƔbrica JOB

Pierre Bardou i fills

Pierre Bardou va tenir tres fills i va encarregar a l’elegant arquitecte danĆØs Viggo Dorph-Petersen que dissenyĆ©s tres castells, un per a cadascun:

Pel seu fill Justin Bardou, elĀ ChateauĀ d’AubiryĀ a les vinyes als afores deĀ Ceret. Rica en adorns de laĀ Belle Époque, amb tres enormes hivernacles al terreny, encara domina el paisatge. AllĆ  es van allotjar les obres evacuades per la RepĆŗblica espanyola des de la Mina Canta (laĀ Vajol), el Castell de Sant Ferran, Castell de Peralada, Mas Can PerxĆ©s d’Agullana i el Mas Can DescalƧ de Darnius, entrat a FranƧa pel PertĆŗs a camions, passant posteriorment pel BoulouĀ i Ceret. El 14 deĀ febrerĀ de 1939 les obres es van carregar a l’estació de tren de Ceret direcció Ginebra. El castell va passar de generació en generació de la famĆ­lia Bardou fins al 1973, quan va ser comprat per un industrial que encara el conservava a principis del segle XXI.

Mina Canta / Antiga estació de Ceret

Per a la seva fillaĀ CamilleĀ Bardou va construir el castellĀ CharlesĀ DucupĀ deĀ St.Ā Paul a PerpinyĆ .Ā CamilleĀ Bardou al seu torn es va casar amb un tinent coronel d’artilleriaĀ CharlesĀ DucupĀ deĀ St.Ā Paul, que va donar nom al castell i estĆ  enterrat al cementiri de Sant MartĆ­, el bust que adorna la seva tomba tambĆ© estĆ  catalogat com a Monument Històric. QuanĀ CamilleĀ Bardou va morir el 1934, es va vendre el castell a l’EsglĆ©sia catòlica. Aquest castell no es pot visitar, però qualsevol persona amb un fort vincle amb el cristianisme podrĆ  visitar-lo almenys una vegada a la seva vida per qualsevol motiu.

xx

CastellĀ Charles Ducup de St Paul / Monument Charles Ducup

La seva fillaĀ JeanneĀ Bardou es va casar ambĀ JulesĀ Pams, advocat, regidor i mĆ©s tard ministre d’Agricultura i Interior. Per a ells, va fer construir elĀ ChateauĀ deĀ ValmyĀ a les altures d’Argelers. DesprĆ©s de la mort de Pierre Bardou el 1892,Ā Jeanne, que era la filla menor, heretaria l’HĆ“telĀ Pams.Ā JeanneĀ Bardou, va morir el 1916. El 1918Ā JulesĀ Pams es va tornar a casar ambĀ MargueriteĀ Holtzer.Ā JulesĀ Pams va morir el 1930. El 1946,Ā MargueriteĀ HoltzerĀ va vendre l’edifici a la ciutat deĀ PerpignanĀ iĀ ValmyĀ aĀ VictorĀ Peix, que, provinent d’una famĆ­lia modesta, s’havia fet cĆ rrec de la destilĀ·leria on treballava el seu pare i la va desenvolupar de manera brillant.Ā Aquest Ćŗltim va ampliar la vinya i va crear les marquesĀ ValmyĀ iĀ Valmya. DesprĆ©s de la mort deĀ VictorĀ Peix el 1952, la seva vĆ­duaĀ JeanneĀ va agafar les regnes de la finca i va continuar comercialitzant els seus vins dolƧos naturalsĀ Valmya. La propietat vinĆ­cola va continuar vivint les seves hores de glòria i notorietat i es va mantenir pròspera fins al 1980. ComenƧa el llarg declivi deĀ Valmy, s’instalĀ·la el guaret, els cellers es tanquen durantĀ quinzeĀ anys. El 1997,Ā BernardĀ Carbonnell,Ā netĀ deĀ VictorĀ Peix, desprĆ©s d’haver triomfat brillantment al sector immobiliari, va decidir reviureĀ ValmyĀ i va decidir emprendre la restauració de la casa familiar.Ā Posteriorment,Ā ValmyĀ reneix del seu negoci de vins i actualment ofereix als clients l’oportunitat d’allotjar-se al castell a travĆ©s de cinc magnĆ­fiques habitacions.

www.chateau-valmy.com

HƓtel Pams / Valmy

Curiositats:

Museu d’art deĀ Collioure.

El museu deĀ CollioureĀ es troba a laĀ VillaĀ Pams, bonica residĆØncia d’estiu burgesa que va ser propietat del senadorĀ GastonĀ Pams, nebot deĀ JulesĀ Pams, tĆ© un parc de quatre hectĆ rees que ofereix una de les vistes mĆ©s belles de la badia deĀ Collioure.

Villa Pams, Museu d’arte / La Gloriette

Cementiri de Portvendres.

Joseph Bardou i fills

L’altre fill del fundadorĀ JeanĀ Bardou,Ā JosephĀ Bardou, tambĆ© va comenƧar a fabricar paper de fumar el 1849 sota la marcaĀ LeĀ Nil. Primer a laĀ rueĀ Mailly, desprĆ©s des de 1884 a l’avenueĀ de laĀ Gare.Ā JosephĀ Bardou va morir el 1884 deixant els seus dos fillsĀ EugĆØneĀ iĀ LĆ©onĀ (1851-1899) a cĆ rrec del negoci familiar.

Ā 

La Casa Bardou (1886) / FĆ brica Le Nil

Aquesta bonica mansió, que es divideix avui en 8 apartaments, va ser dissenyada per l’arquitecte de Tolosa FrĆ©dĆ©ric Delor de Masbou, ubicada al n° 14 avenue du GĆ©nĆ©ral de Gaulle, i va ser construĆÆda pels germans EugĆØne i LĆ©on Bardou. Es va completar el 1886, just al costat de la famosa fĆ brica de paper per a cigarrets Le Nil construĆÆda pel seu pare Joseph Bardou el 1884. El local es va ampliar a la rue d’Alger el 1909. El 1897 es va construir un altre edifici per allotjar els acumuladors elĆØctrics.

El 4 d’abril del 1899 al voltant de les 8 am, un drama horrible va pertorbar la tranquilĀ·litat del districte de Gare.
Aquell matĆ­, a la luxosa mansió dels germans Bardou, els trets van cridar sobtadament l’atenció dels treballadors de la fĆ brica. Davant la mansió, els servents van descobrir els cossos ensangonats de l’esposa d’EugĆØne Bardou i el del seu cunyat, LĆ©on Bardou… La primera, la templa perforada, el segon, el crani perforat!
LĆ©on Bardou acaba de disparar a la seva cunyada Francine de tornada de la missa i ha tornat la seva arma contra ell. L’homicidi i el suĆÆcidi s’atribueixen llavors a l’estat mental pertorbat de LĆ©on Bardou.

EugĆØne Bardou va ser alcalde de PerpinyĆ  de 1894 a 1896 (regidor municipal el 1888, tinent d’alcalde el 1892). Va fer construir un castell inusual als afores d’Elne. En forma de creu grega, coronada per una cĆŗpula de vidre, es va conĆØixer com a Chateau d’en Bardou i allĆ  es van celebrar moltes festes familiars Bardou. Els agricultors d’hortalisses que el van comprar desprĆ©s de la mort d’EugĆØne Bardou el van llogar a Elizabeth Eidenbenz de 1939 a 1944, any que va ser tancat per la Gestapo. Va ser la nena suĆÆssa inspirada i inspiradora que, amb el seu equip de joves infermeres, va rescatar dones embarassades dels camps de Retirada d’Algers, PerpinyĆ  i Rivesaltes i va salvar la vida de gairebĆ© 600 nadons. La resta de l’edifici estĆ  dedicada a Elizabeth Eidenbenz i el record del miracle humanitari que va fer dins dels seus murs. Al principi abans de la guerra, la maternitat es va instalĀ·lar en un edifici de Brouilla, el ChĆ¢teau de Pourteils, que de seguida es va quedar petit per acollir els refugiats espanyols. DesprĆ©s es va haver de traslladar a Elne.

MaternitarĀ d’Elne,Ā ChateauĀ d’en Bardou / Maternitat deĀ Brouilla,Ā ChĆ¢teauĀ deĀ Pourteils

Eugène Bardou va morir el 21 de juny de 1927. Com que havia perdut els seus dos fills durant la 1a guerra mundial, no només la seva línia va acabar amb ell, sinó també la «Société anonyme des papier à cigarrets Le Nil«, que va tancar les portes aquest mateix any 1927.
Cal assenyalar que al nĆŗmero 34 de l’avenueĀ duĀ GĆ©nĆ©ralĀ de Gaulle, just a la cantonada de laĀ rueĀ Paul Massot, trobarem l’HĆ“telĀ RoyalĀ RoussillonĀ (1945) (edifici Bosch Montana) dissenyat perĀ FĆ©ridĀ MuchirĀ (el 1945 i 1956). Abans de la seva construcció, aquest espai albergava Ā«LeĀ GrandĀ DĆ©pĆ“tĀ deĀ CĆ©ramiquesĀ» que va ser destruĆÆt arran d’un incendi. Actualment, no existeix l’hotel, però Ć©s interessant saber que durant la Segona Guerra Mundial, l’HotelĀ RoyalĀ RoussillonĀ va ser requisat i va ser seu de la policia alemanya fins al 19 de setembre de 1944 (el dia abans de l’alliberament de PerpinyĆ ).

HÓtel Royal Roussillon / Estació de Perpinyà

Republic Technologies va comprar els drets del nom comercial el 2005 assegurant la fabricació contínua de papers per a cigarrets JOB.

 

 

Font d'informació

Llibre de visites i testimonis

Nom
Correu eletrònic
Missatge
Professió
La teva imatge
Maximum file size: 2 MB

Rep les millors històries de bloc a la safata d'entrada!