Avui hem canviat de costat de muntanya, teníem ganes de visitar la Catalunya nord. Hem d’anar fins a Ceret amb cotxe i hem pujat per la carretera fins a l’Estela dels evadits, un monument aixecat a la memòria dels resistents que van abandonar França per tal d’unir-se a la resistència o exèrcit d’alliberament durant la Segona Guerra Mundial,
La primera estela, va ser precisament aquesta, que va ser erigida en 1946. Primer de tot comencem la ruta en direcció contrària al nostre destí, ja que volem pujar primer el pic de Bolaric per veure de prop la torre de vigilància del cos de bombers de França, és una torre de fusta amb una oficina a sobre. A partir d’aquí desfem la pista altre cop fins al cotxe i comencem l’excursió de nou, agafant la pista fins a arribar a la font de Fontfreda on trobem una zona de pícnic força àmplia i a l’ombra dels arbres.
Ens dirigim al pic de Fontfreda, és el lloc on Pablo Picasso volia construir el Temple de la Pau, sembla ser que el 13 d’agost de 1953 Picasso va ser rebut a l’ajuntament de Ceret i, segons la crònica del diari L’Indépendant, “en el transcurs de la conversa s’ha anunciat el projecte de construcció a Ceret d’un Temple de la Pau i la decoració –pintures i ceràmica– seria feta completament per Picasso”. La idea era aixecar-lo al cim de Fontfreda, a 1.090 metres, gairebé al límit fronterer.
Va tornar a Ceret el 20 de setembre. La secció local del partit comunista li va preparar una recepció i Picasso va regalar als amics el conegut dibuix La sardana de la pau. Va ser el dia que va afirmar: “Jo lluito amb la meva pintura”…
A partir d’aquí és pràcticament tot corriol “single track” i anirem seguint les marques blaves que anem trobant direcció al puig de les Pedrisses. En aquest moment la ruta es comença a posar una mica complicada perquè el desnivell a poc a poc cada vegada és més elevat i trobem les primeres restes de neu de l’última nevada.
Ja hem arribat al puig i allà trobem “La bústia de la vida”. Aquesta té una placa amb la inscripció: Aquesta bústia pots enviar-hi tot allò que dona sentit a la teva vida. Poden ser coses com l’amistat, la família, la música, la xocolata… o qualsevol altra reflexió que et passi pel cap en aquest moment. Així que seu, mira el paisatge i escriu-nos tot allò que vulguis!. Les aportacions es publiquen a www.centrecac.cat.
Baixem per on hem pujat, però ben aviat ens desviem a l’esquerra (és important portar el “track” perquè és perdedor) i entrem en un bosc de faig i roures molt alts i amb molt pendent. El camí és molt estret i cobert de fulles, però és fàcil de fer, només s’ha de seguir les marques blaves i abans que ens adonem arribem a la cova dels Trabucaires. La cova va ser l’amagatall d’un grup de trabucaires l’any 1840, eren una quinzena de bandolers procedents del bàndol carlí que imposaren el seu domini en el Vallespir fins que caigueren, el 5 de maig del 1846, en una emboscada al Mas de l’Eloi de Cortsaví. Actualment, hi ha llenya i ens podria servir de refugi un dia de fred o pluja.
Continuem la ruta, muntanya avall seguint els mateixos punts blaus fins a arribar al GR10, aquí girem a la dreta pel GR fins que trobem la pista, i finalment ja està tot fet només ens queda caminar fins al cotxe i ja tenim una altra excursió acabada. No us oblideu de descarregar el track o fer servir el Wikiloc, molt necessari en aquesta ruta. Respecteu l’entorn.
