Iniciem la ruta a Sant Martí de l’Albera on en Manel Costa (en francès, Emmanuel Coste), conegut com a Manel de Sant Martí (Sant Martí d’Albera, l’Albera, 25 de desembre de 1822 – 21 de gener de 1911) fou pastor i poeta.
En dirigim al cementiri on trobem la tomba d’en Manel Costa. Sovint en Manel Costa s’acomiadava amb una frase premonitòria: “Quan en Manel morirà, la muntanya plorarà ! “, quan la mort el va venir a buscar als noranta anys, una violenta tempestat de neu es va abatre sobre l’Albera, la muntanya plorava. En la majoria de les grans lloses del pastor apareix un gravat, com en el de la llosa del cementiri, representant un petit cercle perllongat per una mena de cordill, com si fos una medalla penjada a una cadena, aquest fet va donar lloc a moltes hipòtesis. De fet, sembla que en Manel Costa representés la Medalla d’Or del Vell Servidor que li va atorgar l’estat francès i que, amb molta satisfacció, va rebre de les mans del subprefecte, o potser una altra de les medalles concedides per la Societat Agrícola i Científica dels Pirineus Orientals, per tal d’agrair-li les seves creacions. A més molts dels arbres que encara proporcionen una bona ombra a l’estiu entorn de les dues fonts, entre els quals dues sequoies enormes i únics a les Alberes, un a la vora de cada font, foren plantats per en Manel Costa que els va pagar amb els seus propis diners. Un cop deixem Sant Martí de l‘Albera agafem el còrrec dels Empordanesos direcció al coll de l’Ullat un sender de gran bellesa i molt ben senyalitzat.
Arribem al coll de l’Ullat, on en Manel Costa va construir una pica, taula i seients de granit, escrits a dreta i esquerra. Amb una frase en francès ” ici les douaniers trouvent souvent ce qu’ils cherchent”, que evoca la imprescindible presència de duaners i contrabandistes pels contorns. Diuen que va pagar vuit homes per tal de transportar la gran pedra de la taula descoberta en la muntanya de Sureda. A aquella magnífica deu li va donar el nom de Reina de les Fonts.
Ascendim pel camí del coll de Pou direcció el cim, passant abans pel “Faig Ajagut“, un dels sis arbres monumentals de La Jonquera, entre el cim del Puigneulós i el Roc dels tres Termes, tocant la carena, un faig modulat per la tramuntana.
Arribem per fi al pic del Puig Neulós on hi ha un monument piramidal, fet de pedres de la zona, la Torre d’en Manel. L’original fou construïda per en Manel Costa a finals del segle XIX, feia 4 m d’alt i 1,50 a cada cara de la base quadrada, i al voltant de la piràmide s’enfilava una escala feta de pedres planes sortints que permetia pujar fins al cim. Al sòcol hi havia la inscripció Manel 1886 Neulus 1257 m, i un cor de marbre la decorava, però fou derruïda degut a la instal·lació de l’estació de comunicacions. Més tard va estar restituïda de qualsevol manera. Iniciem el descens per uns corriols molt ràpids, tot i que un cop passat el Puig de les Colladetes i quan més ens apropem al Coll Forcat més brut i perdedor es torna.
Continuem baixant pel camí del Coll Forcat on, entre els anys 1862 i 1863 en Manel Costa va esculpir una pica en una gran llosa de granit i unes altres per a servir de taula i de seients, gravant el seu nom amb alguns altres escrits com “Aquí hi fa de bon estar per menjar beure i fumar” o bé “ Assenteu-vos aquí que la pujada cansa” en les penyes que vorejaven l’indret. Ara es coneix com la Font d’en Manel.
No us oblideu de descarregar el track o fer servir el Wikiloc, molt necessari en aquesta ruta. Respecteu l’entorn.
