En la primera meitat del segle XII, els senyors d’Ultrera eren també els de Requesens. Les anades i vingudes entre els dos castells eren habituals. Els monjos de l’abadia de Sant Andreu de Sureda van construir a la vora d’aquest camí, a 780 m d’altitud, una capella, Sta. Maria Magdalena de Veda, que servia d’hospici per als viatgers. A uns 30 metres de les restes de la capella, en un collet, es conserva un tram del camí medieval, excavat a la roca, amb els fonaments d’una construcció quadrada, de 7 x 4 metres, de pedra seca, que podria ser la base d’una torre de guaita.
Una mica més avall, a la vora del riu, posseïen un molí fariner medieval molt primitiu. La resclosa, possiblement feta amb troncs de fusta, era al Còrrec de la Tanyareda, just abans del mesclant dels dos còrrecs. Es veu el traçat del rec que duia l’aigua al molí, amb trams excavats a la roca i d’altres terraplenats. L’edifici del molí era molt petit, amb un angle irregular a causa de la mateixa roca.
Just al costat trobareu un transportador abandonat, una meravella abandonada a la seva sort. Els primers vestigis de l’explotació minera al massís d’Albera es remunta a l’època republicana romana. Aquests treballs miners van quedar abandonats fins al segle X a l’Edat Mitjana on es fa menció de “menario” l’any 927 i minario de l’any 981 (A. Catafau). El lloc anomenat “La Farga” correspon a l’emplaçament d’una d’aquelles tan famoses “Forges Catalanes” que es van estendre per tot el Pirineu, i destronada per la indústria dels alts forns. L’anomenat procés “català” va permetre extreure un acer (Ferro Bó) dotat de qualitats excepcionals, sense passar per la fusió del mineral: la “Menera” o “El Conducta”. Aquesta llarga i delicada operació va ser dirigida per Mestres de Forges (Mestre da Farga), que transmetien aquest coneixement “Aureola de sofre” de pare a fill o de Mestre a deixeble, des de l’alta edat mitjana. Però aviat les vetes més riques del Canigó en òxids de ferro (A les mines de Laroque el contingut en minerals no superava el 25%) van fer que aquesta activitat s’aturés. L’explotació es reprèn a finals del segle XVIII per abastir la farga catalana de Sureda. Continuarà fins a tancar-se a finals del segle XIX.
Aquesta ruta pretén endinsar-vos per una de les valls més boniques de l’Albera, un camí meravellós a la part que dur, que us portarà per boscos màgics, amb molt bona senyalització i marques, no deixa de ser un recorregut on hem d’estar atents tota l’estona, la tornada la farem per una pista que no suposa cap problema.
No us oblideu de descarregar el track o fer servir el Wikiloc, molt necessari en aquesta ruta. Respecteu l’entorn.
