Aquest article és possiblement el que va fer que Gas Mountain decidís créixer com associació, per aquest motiu i, com no el tenim en format digital, hem decidit transcriure’l al nostre web, tot agraint al seu autor l’escrit, moltes gràcies Xavier Valeri per la publicació.
REDESCOBRINT MONUMENTS AMAGATS
Obren l’accés a torres, coves i masies en un camí que volta a la Mare de Déu del Mont.
Uns cinc anys és el que han tardat una colla d’amics de la Garrotxa i de L’Alt Empordà a obrir un teixit de camins marcat per una ruta principal que segueix els testimonis abans marcats per les bardisses i l’herba. Els senders dels habitants de la muntanya que anaven a peu a Missa. Els homes que vigilaven mar, camins i rius des de torres. La gent que de nit tenien el ramat tancat a la cova i de dia el vigilaven des d’una cinglera que vista de lluny ja accelera el cor.
Un grup de persones associades en l’entitat GAS MOUNTAIN ha recuperat un teixit de camins que dóna la volta a la muntanya de la Mare de Déu Del Mont. La ruta principal surt del nucli de Beuda a través del camí de la font de Rocapastora i puja fins a la torre de defensa de Falgars, a 980 metres, passa per la balma de la masia de Can Pentinet, segueix el camí de les deus (també conegut com el dels boixos), en direcció a l’Empordà; arriba al Mas Soler i puja pel camí d’anar a Missa cap al Santuari de la Mare de Déu del Mont. Del monestir -de cara a la Garrotxa– baixa pel Castellot de Beuda i torna al poble.
L’associació ha aconseguit el compromís dels ajuntaments de Beuda, Albanyà i Cabanelles per senyalitzar la ruta. Ahir Albert Cuevas (President de GAS MOUNTAIN) va anar al Consorci de l’Alta Garrotxa per demanar permís i orientació respecte a la forma de senyalització.
La ruta posa al descobert testimonis de context agrícola d’abans de la mecanització del camp. Va més enllà -en molts casos-es tracta de proves de l’existència de l’Antic Règim, quan els pagesos pagaven en fruita, carn i vi a l’abat, al senyor, al rector… I encara han descobert testimonis medievals de quan s’havia de vigilar i donar senyals d’una muntanya a l’altra.
Els topònims enumerats per Cuevas són per si mateixos un exemple de la manera de viure.”Vam obrir el camí de la Font de Rocapastora fins al Castellot de Falgars, tot passant per l’antiga casa de Roca i pel famós corral de l’Abat“.
http://cescpujol.blogspot.com/2012/06/castell-de-falgars-beuda-garrotxa.html
El corral de l’Abat és una cova, on és ben visible una paret exterior que la convertia en un clos tancat per ovelles o cabres enmig de la muntanya. El Castellot de Falgars és una torre de vigilància medieval rodona i encarada per una banda al cim de la Mare de Déu Del Mont, les Salines i el Canigó. Per l’altra la vista arriba fins a l’Albera, Sant Pere de Rodes, els estanys de Castelló, el Cap de Creus, l’antiga via Augusta, la via Francisca i el curs del Fluvià. L’aigua de la Font de Rocapastora surt d’una cavitat modesta amagada sota la Rocapastora. Es tracta d’una cinglera tallada en vertical a la muntanya. Segons va escriure Jacint Verdaguer, l’origen de la verticalitat és un terratrèmol ocorregut el 1882. El moviment de terra va provocar una immensa esllavissada que es va endur prats, rierols i el camí que duia al santuari.
En la vora de cinc anys de feina de recuperació de senders, el grup d’amics va posar al descobert cabanes de pastor elevades en paret seca, murs de masies i fins i tot masies encara cobertes. Teulats que havien cobert els pastors, els carboners i els llenyataires que transitaven pels camins que van quedar abandonats i oblidats fins que Albert Cuevas i un amic per fer drecera van agafar un corriol i van anar a parar al mas Soler, on viuen el Martí i la Maria. El matrimoni els va marcar un camí que va suposar l’inici de la creació de la ruta.
Ara no hi ha carboners, ni llenyataires, ni gent que va a missa o a mercat a peu. Això no obstant, ara hi ha persones que practiquen curses de muntanya. Ells marquen circuits i fan passar les curses per senders dels habitants de la muntanya, perquè restin nets.
