/GAS MOUNTAIN RECUPERA LA ROCA ROSSOLADORA/

Gràcies a la col·laboració amb el Patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont, Gas Mountain ha recuperat l’antic traçat de la Roca Rossoladora. Un traçat que inexplicablement havia estat desviat fins al punt que la Roca Rossoladora estigués una temporada desapareguda i només els més experts de la zona sabien on era. Gràcies a aquesta petita actuació de recuperació dels 100 metres de traçat perdut, tothom podrà tornar a gaudir d’aquest paratge tant important del Mont.

Si pugeu del Coll de Can Serra al Mont, pel camí tradicional trobareu la Roca Rossoladora després d’una pujada forta arribant a un replà de pinassa, on hi ha dos
termes antics. En el més gran, que correspon a un terme de límits municipals s’hi pot llegir:
SM (Sant Martí Sasserres) i SO (de Segueró). Al petit, que correspon a un terme de límits entre propietats, s’hi pot llegir: SA (Can Serra) i FS (de Falgars).

Passat el petit replà, un petit corriol s’enfila pel marge i ens porta fins a la Roca Rossoladora i des d’ara podrem continuar pujant cap al Santuari.

També s’hi pot arribar des de la carretera asfaltada després d’una corba de 180° cap a l’esquerra a 2 km justos del Coll de can Serra, surt la pista que en cinc ens porta fins al replà de pinassa i la roca. Com veieu a la fotografia es pot aparcar sense deixar el cotxe a la carretera.

La Roca Rossoladora és una roca bastant llisa, amb una bona pendent, com si es tractés d’un tobogan.

Llegendes relacionades amb la Roca Rossoladora:

La primera  estaria relacionada amb el culte a la fecunditat i és la més coneguda: explica que les noies que volen trobar marit, només han de baixar pel tobogan de la Roca Rossoladora.
L’altra llegenda Jacint Verdaguer l’explica en el poema El pare Falgàs:

“Si l’ermita del Mont no té campana,
què en fa del campanar?
Cada dia la Verge la demana,
qui li voldrà donar?
Se’n va el pare Falgàs cap a Girona,
a casa d’un courer,
que de la fosa en treu una de bona
per l’acimat cloquer.
–Doncs per quin bou heu fet eixa esquelleta?
–Esquella li dieu?–
lo courer li respon,–-¿per qui l’he feta?
per vós, si la moveu.–
Agafant-la pel jou, d’una braçada
se la carrega a coll,
una biga que veu arraconada
servint-li de bescoll.

En la Rossoladora se traboca;
hi puja tan rabent
que com cera blaníssima la roca
ses genolleres pren.
Uns batedors del pobre frare es riuen:
–No anau prou carregat?
Eixa campana, si voleu, –li diuen–
vos l’omplirem de blat.–
N’hi posen d’una a una set quarteres,
i, dant-los-en mercès,
juga, pujant al Mont per les dreceres,
a qui correrà més.
Puja el blat al graner del santuari,
l’esquella al campanar:
–a ser gaire més alt. –diu,– l’arribar-hi
m’hauria fet suar!–.”

Així explica Jacint Verdaguer els clotets que trobem a la Roca Rossoladora, com les petjades i la marca del genoll del pare Falgàs.