A Gas Mountain estem fent un gir, i ara ens dirigim a noves versions de petit format allunyant-nos del que hem fet fins ara, recollim cable per centrar-nos més i millor en les persones que ens han acompanyat fins ara amb humilitat i generositat. Per aquest motiu iniciarem un camí molt més íntim encara que continuarem ensenyant-vos la nostra particular manera de veure la muntanya. També aprofitarem per aprendre noves formes de veure la vida com per exemple el minimalisme, altres versions que tenen cabuda en el nostre espectre.
És per aquest motiu que ens hem fixat i molt en la manera que gaudeix en Rubén López de la MDM, del que ell ens ofereix i com esprem cada petjada del camí, encara que molt tradicional, adaptat al Trail Running més pur però amb l’última tecnologia al vostre abast amb l’app @opentrailraces a les vostres mans. Un circuit cuidat i que ens enorgulleix deixar en mans de tots els corredors i caminadors que s’atreveixin com ell al repte del 21 quilometres.
A les 7 h surto de Beuda amb la càmera i el telèfon, res més. Ni aigua ni menjar i en dejú.
El termòmetre marca -1 grau així que començo a córrer per entrar en calor.
Un cop al bosc ja no fa fred i pujo a poc a poc veient sortir el sol i una espessa boira que sembla un llit blanc.
Aquest bosc no perdona molta pedra i terreny molt tècnic no em deixa avançar més ràpid.
Amb les Huaraches es baixa molt el ritme, ja que es corre d’una manera diferent que convida a anar tranquil i gaudir de la sortida.
La MDM és una cursa que passa el 90% per dins el bosc i la meva sensació ha sigut de ser un track molt introspectiu, divertit i seriós a l’hora.
En córrer amb les sandàlies, i no portar aigua ni menjar, havia de mesurar bé la majoria de moments.
He pogut acabar l’activitat sense menjar ni beure res molt dignament i tinc els peus perfectes.
Haig de dir que fa tres anys que m’estic adapta’n a aquest tipus de calçat i ara gaudeixo molt dels resultats.Rúben López Pérez. @mind_heart_and_barefoot
