Iniciem la ruta circular amb inici i final a l’aparcament del Motel Empordà (1961), l’establiment preferit per Josep Pla, qui s’allotjava a l’habitació 103 i s’asseia sempre a la mateixa taula, la número 26. Un cop a l’antic camí de Figueres a Vilabertran podem observar una interessant caseta on si troba una petita mina d’aigua i una canal que travessa el camp.
Passarem a prop del Mas Pau i anirem a l’esquerre un cop arribats al Mas Empordanès, fins al Mas de Dalt. Deixem el terme municipal de Figueres, un cop als camps del Mas Gitano anirem a buscar el Camí de Sant Jaume on trobarem l’entrada a les pistes a tocar la carretera. Arribem al Parc de la Font de Vilabertran, passem per davant de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran.
A Vilabertran s’explica una llegenda de la formació d’aquesta font. Es diu que… “un dia, mentre l’abat Rigau estava resant al cor, en sentir com la tramuntana anava agafant impuls i violència, mogut per la curiositat, per l’afany de contemplar un espectacle que intuïa atractiu, s’enfilà al campanar a fi de poder veure com el vent se les havia, amb fúria gairebé èpica, contra el brancatge de les oliveres i els fruiters, arrossegant les teules, onejant pels sembrats i conduint un remolí de polsegueres que enterbolien la nitidesa del cel. De cop i volta, tot i que s’havia abraçat al coll d’una campana, se sentí arrabassat i endut pels aires amb més facilitat que si hagués estat una fulla d’olivera o de pollanc. Sigui però que el bon abat tingues fama de Sant, sigui perquè l’acomboiessin els àngels del Senyor tan sovint invocats o que Santa Maria intercedís per ell, el cert és que l’hàbit ben folgat que duia, fent-se precursor del primer paracaigudes es va inflar suaument i en un impuls d’ocell el féu aterrà amb tota calma arran de camps. L’endemà, per sorpresa de frares i llecs, al lloc de la caiguda havia brollat una font.”
Extret del llibre “Pobles de l’Empordà” (1984-89) de Montserrat Vayreda.
Pel carrer de Cabanes arribarem al SAF 26, els hangars on si muntaven els avions republicans que arribaven a l’estació de tren de Figueres, des de França. De camí per la carretera, visitarem un niu de metralladora camuflat de barraca i, arribarem a l’entrada del camí anomenat de les pedres blanques, al límit municipal de Cabanes – Vilabertran.
Retornem a les pistes situades al costat del que havia estat la fàbrica de la Dinamita.
L’any 1879 Antoni Bosoms i Coll va demanar autorització al Govern Civil de Girona per establir una fàbrica de dinamita en uns terrenys situats dins del terme municipal de Cabanes, tocant a Figueres, per la qual cosa es va haver de demanar autorització als dos municipis. Després de funcionar sense problemes durant un temps, el 5 de març de l’any 1888 la fàbrica va explotar i, a conseqüència d’aquest fet, posteriorment es va incendiar i quedà completament destruïda. La crònica del succés aparegué a la premsa figuerenca de l’època, en concret al diari “El Ampurdanés” de l’11 de març del 1888.
Si voleu més informació de la fàbrica de la dinamita, no dubteu en fer clic a aquests enllaços:
Ajuntament de Cabanes: Fàbrica de la dinamita
El Puntavui: Una explosió tràgica
Un cop a la fàbrica de la Dinamita observarem un refugi antiaeri de grans dimensions sota un turo de terra, aquest és ple d’aigua i inutilitzat totalment. Podem observar les dimensions de l’escala per entendre que es tractaria d’un element important. A tocar la fàbrica de la dinamita darrera del refugi, trobareu l’antic polvorí de l’aeròdrom republicà. Força més amagat localitzem un pou espectacular de grans dimensions a tocar la fàbrica.
… D’aquesta manera, la nit del dia 3 de febrer el màxim responsable de l’aviació de caça Andrés García Lacalle donarà ordres de destruir tots els aparells estacionats a Figueres que en menys de 48 hores no poguessin ser reparats. Dos dies més tard, el dia 5, es atacat el mateix camp de Figueres per aparells alemanys. Poc després s’enlairaran en direcció a França els 29 Super Xatos i una patrulla de la 4a esquadreta de Super Mosques que també aterraran a França, així com una altra patrulla de monoplans de la 1a.
Poc després, el camp tornava a ser atacat aquest cop per part dels Messerschmitt alemanys, provocava el caos i destruïa gran nombre d’avions i material escampat pel terreny de vol…A: Iñíguez, David. El vesper de la Gloriosa. L’aviació republicana. Llibres de matrícula, 2002, pàg. 36 i 186
Si voleu més informació de l’aeròdrom 312, no dubteu en fer clic a aquest enllaç:
Ajuntament de Cabanes: Camp d’aviació i hangars: Aeròdrom 312 / SAF-26
Podeu descarregar el track al Wikiloc de Gas Mountain, sempre a la cerca de noves localitzacions.
Amb la col·laboració de SOBREMIEL.
