/EGOISMO POSITIVO, COMPARTINT IL·LUSIONS/

http://www.egoismopositivo.com/

Egoísmo positivo neix per integrar, mitjançant el running, a persones discapacitades en el món de l’esport.

Entrevistem a Jesús Oliver i Alex Parreño fundadors de Egoísmo positivo i tota la seva “marea negra” gràcies a la seva participació a la segona edició de la “Mitja de Figueres“.

  • Quan vau començar amb això?

Jesús Oliver:

” Vam començar el 2015, ara ja fa un parell d’anys, i va començar perquè l’ Alex Parreño i jo som amics des de fa molt de temps i fèiem molt d’esport, i sempre o vinculàvem a temes solidaris, intentàvem recaptar diners per ajudar malalties rares, o malalties amb nens amb càncer, i arran d’això se’ns va ocórrer per què no muntar una marca i fer una cosa una mica més seriosa, que és Egoísmo Positivo, perquè pensem que és una filosofia, que tots som egoistes i el que hem de fer és aprofitar el nostre egoisme, el nostre és el Running, i aprofitar per fer alguna cosa pels altres. 

  • Us agradaria expandir més la marca Egoísmo Positivo?

Alex Parreño:

” La verdad es que por gustarnos nos gustaría hacer muchas cosas, pero cuando te metes te das cuenta que es muy complejo, porque todo requiere muchísimo trabajo,  Jesús Oliver tiene su propia empresa, yo trabajo en otro sitio y requiere de mucho tiempo del cual no tenemos, claro que nos encantaría llegar a otros deportes, pero somos honestos y a nosotros lo que nos gusta es correr y por eso lo hacemos y es donde atraemos aquí a las personas con discapacidad, de ahí la palabra egoísta, somo egoístas porque hacemos aquello que queremos. 

Jesús Oliver:

” Al final és un hobby, que s’ha convertit en una feina perquè això que avui hem viscut en una hora, comporta molta feina que traiem del temps lliure, de les nits, dels caps de setmana, de quan arribem de treballar, mentre dinem aprofitar i parlem més que amb les nostres dones, …però ho fem amb molta il·lusió.

  • Com va arribar Egoísmo positivo a la gent?

Alex Parreño:

Al principio como cualquier proyecto nuevo cuesta de integrar, pero enseguida ha dado el “boom”, ha crecido, hemos estado en más de ocho ciudades en España, creo que han corrido ya más de 1500 personas con nosotros, y hemos tenido unas 250 personas con discapacidad que han venido a las múltiples carreras que tenemos. Evidentemente no nos podemos quedar aquí por que aquí lo importante es hacer visible el proyecto, que es que las personas con discapacidad también pueden hacer cosas, ellos por si solos no pueden, pero para eso estamos nosotros para acompañarlos y evidentemente lo vamos a hacer mucho más visible y queremos que sea más grande. 

  • La sensació que teniu quan veieu algú amb discapacitat que li agrada molt i acaba les curses, com us sentiu vosaltres?

Jesús Oliver:

De manera molt especial, i un altre cop reitero que som egoistes, perquè quan venim, ara per exemple que ha vingut molta gent nova, el primer que diuen és “que subidón, increible“, però parla d’ell mateix, però llavors és egoista però en positiu, i la persona en cadira també, i les famílies que venen també ho fan per elles mateixes, llavors és el que intentem inculcar, que tothom faci el mateix, és com una filosofia de vida, a tu que t’agrada el futbol?, doncs fes futbol, però intenta mirar d’alguna manera per ajudar d’altres que no poden gaudir de tots aquells sentiments, il·lusions, … Llavors contestant la vostra pregunta, és increïble quan veus que hi ha una persona que fa unes coses que no poden i nosaltres les ajudem, te’n vas a casa amb una sensació molt bona.

  • Que és el que més us agrada?

Alex Parreño:

A mí personalmente lo que más me gusta es saber que gracias a este proyecto durante un periodo corto de tiempo, depende de la carrera, una hora i media, una matarón cinco horas, … La gente es muy feliz con nosotros, dentro de un grupo, esto es muy bonito, ya no hablo solamente de las personas que están en silla de ruedas, sino también de los corredores, saber que gente es feliz, que es bueno para la sociedad, gracias a algo que tú has creado, a mí personalmente me llena mucho.

Jesús Oliver:

” Les famílies ens ho diuen, que moltes vegades, aquestes persones tenen una vida molt monòtona, molt avorrida, aquestes persones en aquest mes que no corren ho estan esperant d’una manera increïble, i quan venen i tu li veus la cara, com et reben amb aquesta mirada, com arriben a meta i tot el que et transmeten, tornes a casa del cap de Setmana d’una manera més complerta del que et pensaves.

  • Vosaltres realment proveu el model d’inclusió a la societat amb aquestes persones?

Jesús Oliver:

Si, la inclusió és això, a nosaltres el que no ens agrada són les curses especials per ells, o les activitats que fan només per ells, no és que estiguin malament, però són exclusives, aquí el que fem és que corren igual que nosaltres, el terra si és amb empedrat, és igual per ells, si cua una mica d’aigua passen per sota, inclús l’altre dia la Raquel es quedava adormida i li fotíem una esbroncada i rèiem perquè és sent inclosa en una activitat que és per persones amb una discapacitat o sense, és igual.

Podeu contactar amb ells a http://www.egoismopositivo.com/contacto/