/#95 BUNQUERS I REFUGIS DE MAS BRUGAT – ROCABERTÍ – ESQUERDA DE LA BASTIDA/

Sortim de la Jonquera seguint la pista que porta al Mas Brugat on hi ha tres búnquers construïts abans de la Línia P. Aquestes fortificacions actualment estan tancades. Nosaltres amb anterioritat hem pogut entrar en aquests elements, excepte al tercer, i podem dir que són espectaculars. En aquesta ocasió, l’objectiu és fer un reconeixement extern de totes les portes i finestres que disposen per l’exterior. En el cas de l’últim búnquer, no facilitarem la localització per preservar el seu estat.

 

 

Continuem el camí per a visitar dos refugis a tocar el Mas Brugat, aquests són oberts, encara que un d’ells està força amagat. Sembla que el pas del temps no els afecti, es troben en perfecte estat.

 

 

Arribem al Mas Brugat, un mas modernista aixecat sobre una roca. És una llàstima que a tocar del mas s’hi trobi la pedrera del mateix nom, una gran explotació de 13 hectàrees que inclou una planta de tractament de roca granítica de 9.000 metres quadrats a 500 metres del PEIN de l’Albera.

 

Des de Mas Brugat seguirem per un camí que està molt ben senyalitzat amb marques de pintura groga, i pujarem fins al Castell de Rocabertí. Al Castell de Rocabertí i destaquen el portal d’entrada, tres estances amb vestigis de les seves voltes, la cisterna, les restes d’una torre triangular, i també, dins del mateix recinte, trobarem la capella de Sant Romà.

 

 

Més informació al vídeo d’empordaprofund a You Tube:

 

La llegenda:
La llegenda de la Cabra d’Or, diu que el castell de Rocabertí i la seva guarnició militar feia dies que es trobaven assetjats pels sarraïns. Els queviures al castell començaven a escassejar. Els assetjadors tenien encerclat el castell a certa distància, com a mesura de prudència destinada a evitar ensurts. Sembla que davant del panorama del setge, algun dels assetjats va tenir una idea per desconcertar o enganyar a l’enemic: quan ja només els quedava una cabra, a punt de sacrificar, van decidir engreixar-la i llançar-la per la cinglera de Rocabertí. La cabra devia acabar desbudellada al mateix campament dels sarraïns, els quals en veure el luxe amb què es permetien engreixar els animals del castell van entendre que a dins el fort encara hi devia haver menjar per dies, per tant, capacitat de resistència que aniria per llarg. Amb aquest panorama el millor seria doncs abandonar el setge i tornar cap a casa. Per celebrar aquest esdeveniment, els assetjats van decidir fer una reproducció d’or de la cabra i enterrar-la en algun punt del castell. A partir d’aquesta llegenda, que com totes deu tenir una part verídica i una altra fantasiosa, amb més o menys intensitat encara la sentim explicar als avis de la Jonquera que asseguren que la cabra encara hi és perquè ningú no l’ha trobat mai.

 

Continuem pujant, i travessarem un bosc preciós que no va ser afectat pel gran incendi del 1986 fins a la fortificació visigoda de L’Esquerda de la Bastida, mirador de l’Empordà, al límit del PEIN de l’Albera.

 

Deixem l’Esquerda de la Bastida tot carenant pel G.R.11 fins a arribar a l’ermita de Santa Llúcia coneguda també per Sant Miquel de Solans en el massís de l’Albera. Sota l’ermita per unes escales arribem a la font de la Saula. 

Darrere de la font de la Saula surt un corriol que baixa directe a la torre de Carmanxel a la Jonquera. La torre del Carmanxel de tribulada, hauria d’haver tingut una funció de defensa avançada, o de “guaita” durant l’atac del 6 d’octubre de 1873. Va ser reutilitzada com a torre de telegrafia òptica civil. Aquesta era l’última torre del ramal de la línia civil que tenia comunicació visual directa amb l’anterior de Mont-roig (Darnius), a 7,7 km de distància.

La torre va ser reutilitzada com a telègraf òptic. Aquesta era la última torre del ramal de Barcelona a la Jonquera que derivava de la línia civil principal de Madrid a València i Barcelona. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l’interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera. Aquest ramal va entrar en funcionament a partir de 1850.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d’un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d’aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d’un punt a l’altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d’unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d’elles.
Mentre que a països com França o Anglaterra ja s’havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s’inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s’havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d’una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d’una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa – Vic – Girona.
Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l’inici de l’abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s’oficialitza l’abandonament de les torres militars. D’aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/

Altre enllaç amb informació:

https://www.infojonquera.cat/noticia/36247/torres-i-murs-de-la-jonquera

Finalitzem el recorregut al mateix punt de sortida a la Jonquera.

Podeu descarregar al Wikiloc de Gas Mountain, sempre a la cerca de noves localitzacions.

Amb la col·laboració de SOBREMIEL.

/#91 PUIG BASSEGODA – COVA D’EN PÓLVORA – ZEBRA by JORDI GAMITO TEST /

Scroll to Top