/ 8è CONCURS DE RELATS DE VOLUNTARIAT SOCIAL DE GIRONA 2017/

Àngels Teixidor, membre de GAS MOUNTAIN i voluntària del projecte Oncokids ha estat premiada en el 8è Concurs de Relats de Voluntariat Social de Girona. Els premis, convocats per la Federació Catalana del Voluntariat Social, tenen com a objectiu explicar i compartir experiències de voluntariat en el marc d’una entitat social. L’Àngels Teixidor, que optava als premis en la modalitat de majors de 20 anys va ser guardonada amb el 2n premi pel relat: “Petits herois que corren pels que no poden”. L’entrega de premis va tenir lloc el passat dimecres 24 de maig de 2017 a la Llibreria Empúries de Girona i va comptar amb el suport de l’Eix Comercial Girona Centre.

Els relats seran publicats al blogVal la Penahttp://blog.voluntaris.cat/

PETITS HEROIS QUE CORREN PELS QUE NO PODEN

Vivia en una primavera amb gust de tardor; en un món que tenia tots els colors de l’arc de Sant Martí però malgrat l’àmplia gamma, dins el meu petit iglú tot era d’un sol color: gris.

Vivia a una velocitat de vertígen. Havia apartat, perquè no em fessin més mal del que ja m’havien fet, somnis, projectes i desitjos… i poc a poc la tristesa es va anar instal.lant al meu petit iglú.

I ja se sap que quan les coses comencen a anar malament, encara hi poden anar mes. Del gris vaig passar a la negror més absoluta, aquella que t’espanta fins i tot les entranyes.

Però si una cosa havia après dels meus anys d’alpinisme era que després d’una tormenta venia la calma i que per molt tapat que estés el cel tard o d’hora sortia el sol i això és el que va passar.

Va tornar una tardor amb gust de primavera i vaig aconseguir fer fora la nit del meu petit iglú.

Tornava a sentir-me plena de vida però buida d’esperit. Algú va jugar de nou les cartes i va desafiar-me. Havia de jugar tres cartes que em produïen dolor i satisfacció a parts iguals: Esport, càncer i nens (em posava davant les meves dues grans passions, que la vida m’havia pres, i m’encarava amb el culpable de tot plegat).

D’acord. Accepto la partida. No em queda cap més opció que reconciliar-me amb la vida i ho faré amb les mateixes cartes que em va tocar jugar.

Així és com comença la meva història com a voluntària del projecte ONCOKIDS.

El que m’aporta aquest projecte no es pot explicar en paraules. Veig en els ulls de totes aquestes personetes la il.lusió, els somnis, els projectes i la vida per davant. Saber que acompanyant, guiant i ajudant-les a superar obstacles en aquest circuit de curses, les estic ajudant a aprendre habilitats per la vida, m’omple d’orgull.

I quan els explico que el que fan serveix per ajudar a les persones que tenen càncer (com jo) em sento immensament afortunada.

Tu no pots estar malalta. Has de córrer amb nosaltres i vigilar que no ens fem mal (sentir això de la boca d’una nena és la millor recompensa).

Més coses a l’INSTAGRAM:

 

Hoy me siento un tio afortunado….. Hoy he tenido el honor de ver como el gran Maverick Viñales ha dedicado su podio en…

Publicada por Cultura Trail en Lunes, 22 de mayo de 2017

M. Àngels Teixidor filla de #Bàscara, veïna de #Medinyà que treballa a #Salt, camina i puja muntanyes del país i del…

Publicada por Margarida Falgàs en Jueves, 25 de mayo de 2017

Scroll to Top