/3MPORDA BY MARCEL BUENO #3MPORDALEGEND (VI)/

24/02/2019

Començo l’etapa al far del cap de creus quan no fa gaire que el sol ha sortit per l’horitzó. Primer baixo per la carrera que et porta al far 1 km per ja comença a agafar el G.R .i endinsar-me pels corriols amb vegetació baixa del Cap de Creus. Passat el mas dels rabassers de dalt, la vegetació ja comença ser una mica més frondosa i com no trobem una batuda de senglar. El primer armilla taronja que trobo ja li faig saber de la meva presencia per la zona, i durant els següents km cada 400 m en vaig trobant els seus companys apostats per zones altes fent de guaites.
Abans de començar a baixar cap al Port de la Selva encara tinc algunes incidències, tres en concret, ja que fins a tres ocasions em trobo bestiar (vaques) en mig del camí.

Arribo al Port de la Selva i enfilo cap a la Selva de Mar on com que ser que aquest mes hi ha el repte del Dr. Soler i he de fer la mateixa pujada fins a St. Pere de Rodes m’entretinc a fer el repte pujant fins al Castell de Verdera i tornar a baixar a la Selva de Mar, 7 km amb uns 600m de desnivell. En ser Dissabte i fer molt bon temps trobo força gent fent el repte o entrenant per la zona com la Cristina Vilarnau, Àngels Ayats, Ivan Rodriguez, Juan Diego etc..

Després de finalitzar el repte encaro a tornar a pujar cap a St. Pere de Rodes, ja una mica minvat de forces, un cop d’alt aprofitant que hi ha unes màquines vending, agafo un Aquarius ben fresquet que tot i valer 2€ em salva mitja vida amb la calor que fa.
Continuo la ruta passant per l’ermita de Santa Creu de Rodes i començant a encara l’última part de l’etapa. Agafo el besant sud de la muntanya on tinc unes magnífiques vistes de tota la plana de l’Empordà i encaro els 8 km que em falten per arribar a Llançà amb molta fatiga però amb la il·lusió de poder acabar aquesta trepidant aventura.
Abans d’arribar a Llançà pel corriol de baixada, encara puc observar una serp com s’amaga en sentir la meva presencia.

Un cop entrant a Llançà les emocions comencen a estar a flor de pell, els carrers per arribar al passeig marítim es van fer eterns, ja començo a veure el mar i en girar una cantonada ja veig el monument de la barca on ja observo la família i l’Òscar Sánchez que m’està esperant.

Finalitzo l’etapa i el més important la Volta, ja puc dic que sóc #3mpordalegend després de 328 quilòmetres amb 10.678 quilòmetres de desnivell positiu.

 

Agrair com no a la família, la meva dona la Silvia per la paciència que té sempre amb mi, el meu Pare, el motxiller que m’ha portat d’aquí cap allà, la meva mare que també a donat el seu suport logístic, i al cunyat, en Gerard que un dia va haver de suplir al motxiller.
A l’Òscar Sánchez, per venir a l’arribada i donar-me sempre el seu suport, fa poc que ens coneixem (des de la mitja de Llançà que quasi arribo abans que ell ;-)) però és com si ja fes anys que ens coneixem.
A l’Humberto Vila per estar sempre a l’altre costat del WhatsApp, ser un dels artífexs d’aquesta aventura i currar-se tot el tema de la web.
I a tots que amb el seu granet de sorra han fet possible aquesta aventura, Jep Corominas, Rubén Cruz (el Primer finisher), etc…
I a tots els que han seguit per les xarxes socials via Facebook, Instagram o per la web de GAS MOUNTAIN, que amb els vostres ànims, heu fet més lleugera la volta.Moltes gràcies a tots i fins a la propera aventura.